L'educació necessita un metrònom. Un metrònom per afrontar els canvis a tempo correcte. A pas ferm, valorant aquells aspectes que ens han aportat cultura, criteri propi, èxit i raonament.
Societat i escola han d'anar de la mà, no poden conviure en la perpendicularitat, han d'avançar en paral·lel però mantenint un marge de seguretat.
Ni tot allò que aporta la societat als infants contemporanis és positiu ni la resposta que dóna l'escola a aquesta realitat està l'alçada.
En una societat on l'individualisme i els resultats econòmics marquen la pauta, on la competitivitat ofega de por als pares i converteix els alumnes en executius pressionats i en pseudo-projectes d'entitats productives cal, sens dubte, una reflexió profunda de totes les parts.
Deixar que els nens siguin nens, que puguin créixer decidint per ells mateixos, que visquin sense la llosa d'un pla d'empresa ideat per adults que a voltes no som prou conscient que el risc no és econòmic sinó personal, que creixin crítics i no adoctrinats. És aquesta, sota el meu parer, la millor recepta pel seu futur.
Societat i escola han d'anar de la mà, no poden conviure en la perpendicularitat, han d'avançar en paral·lel però mantenint un marge de seguretat.
Ni tot allò que aporta la societat als infants contemporanis és positiu ni la resposta que dóna l'escola a aquesta realitat està l'alçada.
En una societat on l'individualisme i els resultats econòmics marquen la pauta, on la competitivitat ofega de por als pares i converteix els alumnes en executius pressionats i en pseudo-projectes d'entitats productives cal, sens dubte, una reflexió profunda de totes les parts.
Deixar que els nens siguin nens, que puguin créixer decidint per ells mateixos, que visquin sense la llosa d'un pla d'empresa ideat per adults que a voltes no som prou conscient que el risc no és econòmic sinó personal, que creixin crítics i no adoctrinats. És aquesta, sota el meu parer, la millor recepta pel seu futur.
L'educació necessita un metrònom que marqui el ritme de la renovació didàctica i pedagògica. Però ho ha de fer sense gaire pressa, respectant l'essència i la radicalitat del fet d'educar: La llibertat de pensament.
Tinc la sensació que no ens acabem d'adonar, ni a casa ni a l'escola, que no hi ha receptes globals a l'hora d'afrontar aquest problema. La recepta ha de ser particular i individual. Cada infant, amb les seves característiques pròpies, ha de trobar davant seu una actitud oberta per part dels pares i dels mestres que potenciï les seves qualitats. Cal que se sentin part d'un col·lectiu i no d'un ramat que es mou a ritme dels lladrucs del gos d'atura a qui només mou l'interès de fer feliç al seu pastor.
L'educació necessita un metrònom perquè sinó la farem malbé.
L'escola ha deixat de ser el bressol únic i innegociable de la cultura per passar a ser l'acompanyant vital de cada nen en el seu procés de descoberta i formació. Això no ens treu responsabilitat als professionals que hi treballem, ans al contrari, ens planteja un repte encara més gran que cal afrontar amb decisió, formació i valentia.
L'educació necessita un metrònom que deixi palès quin és el paper que hi juga cada agent.
Ni la família ha de dimitir del protagonisme principal ni l'escola ha de girar l'esquena a la seva responsabilitat.
Només així, com bé deia el Capità Enciam ja fa molts anys, els canvis seran poderosos.
Altrament seguirem formant individualitats grises, impersonals, globalitzades i amb poc criteri. Altrament, com en un laboratori, seguirem formant ovelles amb l'única intenció de menjar herba sense contemplar el paisatge.
L'educació necessita un metrònom que ens marqui el tempo de la felicitat.
L'escola ha deixat de ser el bressol únic i innegociable de la cultura per passar a ser l'acompanyant vital de cada nen en el seu procés de descoberta i formació. Això no ens treu responsabilitat als professionals que hi treballem, ans al contrari, ens planteja un repte encara més gran que cal afrontar amb decisió, formació i valentia.
L'educació necessita un metrònom que deixi palès quin és el paper que hi juga cada agent.
Ni la família ha de dimitir del protagonisme principal ni l'escola ha de girar l'esquena a la seva responsabilitat.
Només així, com bé deia el Capità Enciam ja fa molts anys, els canvis seran poderosos.
Altrament seguirem formant individualitats grises, impersonals, globalitzades i amb poc criteri. Altrament, com en un laboratori, seguirem formant ovelles amb l'única intenció de menjar herba sense contemplar el paisatge.
L'educació necessita un metrònom que ens marqui el tempo de la felicitat.
Xavier Parras Compte 06/10/15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada