jo no vull sentir-me sol

Ara que la nit ja no és  fosca

I el dia es fa curt,

i em sento més fort.

Ara que no sé pair els meus versos.

Jo no vull sentir-me sol.

Ara que la intensitat dels somnis

reconeix el meu batec

i el pensament m’interroga

sobre el que avui hauré de fer.

Ara que la tristor i l’alegria

la mentida i el perdó,

la seguretat i el dubte

s’aferren  a contracor.

Jo no vull sentir-me sol

Ara que les idees brollen

amb fermesa i convicció.

Ara que em tornen les forces

els projectes i les pors.

Jo no vull sentir-me sol.

Ara que la pluja cau  fina

Sobre el passat,

sobre el cor.

Ara que estimo l’espera

i gaudeixo de l’amor.

Jo no vull sentir-me sol.

Ara que les passes són  lentes

I contemplo el meu entorn

Ara que entenc les paraules

Les mirades, l’horitzó.

Ara que no cerco en vells poemes

la resposta a allò que sóc

Jo no vull sentir-me sol